Un carnaval d’amistat
martadeolmedo | 3 febrer 2015Fa quatre anys, quan jo anava a sisè de primària no vam tenir carnaval a l’escola, per això amb les nenes de la classe vam decidir de fer les nostres disfresses i presentar-nos a la rua del poble. Vam estar un temps pensant què fer, de què podíem anar disfressades. Fins que una va proposar anar de menjar, i a totes ens va semblar molt bona idea. Vam decidir que cadascuna en seria un de diferent. Va quedar així: una d’entrepà de pollastre, una altra d’entrepà vegetal, una altra d’hamburguesa, una altra de pizza, i les dues ultimes de pots de quètxup i maionesa. Vam estar un mes sencer preparant les disfresses, amb cartons, paper de diari, cola, pintures… Tot ho fèiem nosaltres des de zero.
Va arribar el dia de carnaval, ens tocava anar a la rua del poble, ens presentàvem al concurs de nens. Vam abrigar-nos, vam posar-nos les disfresses i vam baixar cap a la plaça de l’ajuntament. En arribar allà, tothom es girava, la veritat és que eren les millors disfresses, tot i que només teníem 11 i 12 anys. Vam guanyar el concurs, ens van donar una bossa de llaminadures. Totes estàvem molt contentes, ja que el nostre esforç havia tingut recompensa. Vam decidir que l’any següent també ens hi presentaríem juntes, però amb una disfressa encara millor!
Marta
Marta, un bon article entorn d’un carnaval memorable, sens dubte. Hi ha via dos paràgrafs més i els he unit perquè l’article guanyés cohesió.
M’ha agradat. No paris!
Josep Maria